Memoria EFQM - Agència de Salut Pública de Barcelona - 2011
L’Agència de Salut Pública de Barcelona és un organisme autònom de caire consorcial, amb personalitat jurídica pròpia i patrimoni independent, creat pel Consorci Sanitari de Barcelona, en virtut d’allò que disposa la Llei de la Carta Municipal de Barcelona com a fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La seva Junta de govern està formada per representants de l’Ajuntament i de la Generalitat, i els seus pressupostos són aprovats pels òrgans de govern del Consorci Sanitari de Barcelona, ens amb el que consolida els seus resultats.
Les persones adscrites als serveis de l’ASPB es concentren en diverses dependències, entre les quals destaquen dos edificis de titularitat municipal. A l’edifici de la plaça Lesseps, seu històrica de l’Institut Municipal d’higiene, i en pisos annexes a l’avinguda Príncep d’Astúries hi ha la seu i l’alta direcció, així com l’Observatori de la Salut Pública, l’Institut de Serveis a la Comunitat, la Direcció de Vigilància Ambiental, el gruix dels serveis de l’Institut de Salut Alimentària i la Direcció de Recursos. A l’edifici Peracamps, situat a l’avinguda de les Drassanes, hi té la seu el Laboratori. L’ASPB també te adscrits diverses equipaments per a drogodepenents.
El 1886, desprès de l’epidèmia de còlera i en el marc de la llei de sanitat de 1885, el Consistori crea el Laboratori Municipal. El 1891 es va crear l’Institut Municipal d’Higiene Pràctica al qual el 1899 es va afegir el Cos de Veterinaris Municipals. Aquests components van constituir el nucli dels serveis de salut pública de la ciutat, amb autonomia reforçada per la Carta Municipal durant la dictadura. Desprès de la recuperació de la democràcia municipal el 1979, l’Ajuntament va separar els seus serveis assistencials dels de salut pública, que va renovar i concentrar en la seva estructura administrativa. El 1992, es va crear el Consorci Sanitari de Barcelona, que amb la reforma de la LOSC de 1995 va assumir el paper que corresponia a la direcció de la Regió Sanitària Barcelona.
El 1996 l’Ajuntament va crear l’Institut Municipal de Salut Pública, com a organisme autònom municipal. El 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la Carta Municipal de Barcelona, què establia que el Consorci Sanitari de Barcelona havia de crear l’Agencia. Finalment, es va crear l’Agència de Salut Pública de Barcelona en virtut dels acords del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 27 d’abril de 2001 i dels convenis subscrits entre la Generalitat i l’Ajuntament el 31 de maig de 2001 i l’11 de juliol de 2002, així com dels seus Estatuts. L’Agència va celebrar la sessió constitutiva de la seva Junta de Govern el 12 de novembre de 2002. Tal com estableixen els seus estatuts, l’Agència és governada per la Junta de Govern, els membres de la qual son designats per l’Alcalde de Barcelona (que en nomena el/la president/a) i el/la conseller/a de salut (que en nomena el/la Vice president/a), excepte un membre designat pels representants dels treballadors. La Junta nomena el/la gerent/a i el/la secretari/a. Al gener de 2003 l’Agència de Salut Pública de Barcelona va iniciar el seu funcionament operatiu i es va configurar com la finestreta única en el camp de la salut pública per a la ciutat de Barcelona. Així va assumir les competències en gestió de programes de prevenció i promoció de la salut, vigilància de la salut pública, informació sanitària, salut laboral i ambiental, planificació i atenció a les drogodependències, protecció de la salut, laboratori de salut pública i atenció als animals de companyia. L’any 2005 es va adscriure a l’Agència de Salut Pública de Barcelona de la Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, completant així el seu desplegament.
Dins del procés que va dur a la creació de l’Agència, la direcció va desenvolupar ja abans una estratègia orientada al canvi que va comportar diverses millores de gestió. Es varen anar introduint diferents accions, que van anar abastant cada cop més dependències i més aspectes de l’organització, i es va definir formalment una política de qualitat el 2004, amb un programa per desenvolupar-la, que s’ha renovat després. Dins d’aquest camí es va definir un model de processos, que va ser útil per a introduir millores, i que proporciona un esquema conceptual que clarifica la seqüència de les activitats i les relacions entre activitats i dependències. La direcció va decidir optar pel model EFQM com a model de referència per la gestió. Una etapa important va ser l’acreditació ISO 17025 del laboratori, necessària per imperatiu legal per donar validesa als seus resultats. Posteriorment, s’han certificat els diversos serveis d’inspecció i control oficial amb l’ISO 9001, i actualment s’està fent amb altres dependències. En paralJlel, els centres i serveis adreçats als usuaris de drogues van ser acreditats per la Fundació Avedis Donabedian (FAD) seguint un esquema definit pel Departament de Salut. El model EFQM ha permès fer dos exercicis d’autoavaluació assistida, el primer el 2007-08 i recentment el 2009-2010.
